Sempre m’ha atret Sant Celoni, la porta sud que dóna accés a la màgia del Montseny. Aquest cim, amb les seves rodalies i paisatges, sempre m’ha fascinat. I cal afegir a la bellesa d’aquests indrets les seves sobrenaturals històries de follets, de fades, de bruixes, per la molsosa i els apareguts o per tantes nits de màgia. Tot plegat, un món fantàstic. Quin lloc millor per fer un lliurament de premis de Ciència Ficció, Fantasia i Terror? (amb majúscules, sí!)
No passen gaire de les onze quan deixem el cotxe a mig camí del carrer Alguersuari i la Plaça de la Vila. Baixem fins el Bar “La Clau”, punt de trobada i lloc on després està previst fer el dinar.
No brilla el sol, però tampoc fa fred i uns núvols força negrots ens tapen la vista del cim. Poc abans de les dotze ens assabentem que un accident a l’entrada de Sant Celoni endarrereix a alguns dels assistents a l’acte. Arribada l’hora, els qui ens hem trobat en el bar marxem plegats fins la Plaça de Vila. A l’entrada del Palau Can Ramis ens esperen altres assistents, i aquí faig un punt i apart.
 |
| Can Ramis |
Can Ramis era un palauet que estava a Barcelona, i el constructor Celoní, Fidel Perxachs el va fer traslladar a Sant Celoni i el va reconstruir pedra per pedra en l'indret on es troba actualment. I perquè faig aquest apunt? Doncs perquè a RC hi ha una relataire amb el nick de “nàiade” i els qui la coneixen també saben que es diu Montserrat Lloret Perxachs. Doncs resulta que aquesta relataire és la néta del constructor Fidel Perxachs, així que aquesta mini trobada ens porta a una nova història de les moltes que aixopluga el Montseny. La Montserrat, justament, era una de les que esperava, a l’entrada de Can Ramis, l’arribada de la comitiva.
Salutacions i abraçades dels coneguts i sense gaires preàmbuls entrem al palauet. Anem una mica fora de programació, però tampoc hi ha presa. Amb tota la gent de l'organització a punt i el repartiment d’uns números per a una rifa cap el final de l’acte, i amb el públic assegut en les cadires de la sala Bernat Martorell, l’Eloi dóna per començat el lliurament, i cedint la paraula als membres de la taula que comencen oficialment l'acte.
 |
| Sergi i Menut |
A la taula hi ha l’Albert Valls, “Menut”, per part de Catarsi i el Sergi G. Oset, per banda de l’ARC. El Menut és l’encarregat de trencar el gel i dirigir les primeres paraules a l’assistència parlant de les Ter-cat i del premi, que de moment quedarà en dues edicions, però sense tancar la porta a noves en un futur. Tot seguit el Sergi parla de l’Associació de relataires i la seva relació amb el premi.
Fent torns el Sergi i el Menut comencen presentant les diapositives del concurs d’il•lustracions que acompanyen els relats finalistes publicats a les revistes Catarsi 10 i 11. Als autors, que tot seguit relacionaré, se’ls fa entrega d’un certificat i d’una revista Catarsi. Els triats són: Glòria Calafell, per L’Imperi Persa. Roxanna Canudas, per La Guerra del Francès. I Bernat Gomez Lucas, per La guerra de Successió.
 |
| Glòria Calafell recull el certificat |
Els relats presentats a concurs els calia seguir els temes proposats cada bimestre i dins de la temàtica de ciència ficció, fantasia o el terror. Cada bimestre es triaven tres relats per passar a la selecció final, i d’aquests tres, un de cada passava a la final, i els finalistes varen ser aquests:
Primer bimestre: Otger Cataló – Francesc Aunion - Una lliçó d’història.
Segon bimestre: L’Imperi Persa – Ferran d’Armengol – L’interregne Persa.
Tercer bimestre: Grigori Rasputin – Francesc Aunion – El senyor de les paraules.
Quart bimestre : La guerra del Francès – Ferran d’Armengol – La residència del general.
Cinquè bimestre : Jaume I el Conqueridor – Alícia Gili – Un onze de setembre.
Sisè bimestre : La guerra de successió – Pau Varela – La carn dels herois.
Als finalistes els van presentant alternativament el Menut i el Sergi i els fan entrega dels diplomes, amb un número de la revista Catarsi. En l’entrega el Sergi llegia una petita referència dels autors finalistes i tot seguit, el rapsode de Vilassar de Dalt; Ferran Planell, membre de l’ARC, llegia un fragment del conte i, com anècdota curiosa, cal comentar que els nervis traïren al Menut un parell de vegades, ja que va començar a presentar el següent finalista quan el rapsode encara no havia llegit el tros pertinent. El Sergi el renyava, afectuosament, i el Menut s’excusava dient que això de parlar en públic mai no ha estat el seu fort i que de fet, no li agrada, i que per això els nervis el feien anar per feina.
 |
| Ferran Planell preparant una lectura |
Dels sis finalistes, l’Alícia Gili i Francesc Aunion no estaven presents, el segon va encarregar a un amic, el Pep Puigtió, recollir la distinció i l’Alícia ho rebrà de mans d’algun membre de la junta de l’ARC.
Acte seguit es va fer entrega d’un diploma especial al concursant més jove que havia estat triat en un dels bimestres, i aquest era en Edgar Cotés, de Balaguer, amb el relat “L’immortal”. (El podeu llegir si cliqueu a l'enllaç).
Però abans de desvetllar el guanyador, i per fer-ho més emocionant, el Menut llegeix els micró relats guanyadors del concurs de piulades. Per no allargar gaire la crònica us enllaço a la pàgina on estan penjades les piulades guanyadores i on també podreu trobar totes les altres.
De les tres piulades guanyadores, sols estava jo per recollir la recompensa, que es tractava d’una portada de la revista signada per la seva autora, la Meritxell Ozcáriz que va fer l’entrega personalment i a qui el Sergi la va sorprendre fent-la parlar una mica; ella tampoc en tenia costum, però se’n va sortir molt bé.
 |
| Feran recollint la portada signada per la Txell Ozcariz |
Aprofitant la presència del jove escriptor Edgar Cotés, se’l demana que faci de mà innocent per la rifa del número que han donat en entrar a la sala i obsequiar a un venturós assistent amb números de la Revista Catarsi anteriors i signats per alguns dels autors publicats. El sorteig es fa llençant un curiós dau de cent cares que ha dut el Menut. Per coses del destí el premi va a parar a mans de la germana de l’Edgar; l'Aida. Tot gràcies a la màgia de la fantasia? O la sort!
Tot seguit el Menut presenta els números deu i onze de la revista Catarsi, comentant que en un principi en volien fer una amb els sis relats finalistes, però que la llargada dels mateixos feien inviable un sol número, així que varen decidir triar els dos millors relats que per puntuació haurien quedat finalistes davant d’altres bimestres, demostrant el seu bon nivell i arrodonint les dues revistes amb quatre relats cada una. De la portada, com ja he comentat abans, se n’ha fet càrrec la Meritxell Ozcáriz, fent que, en posar-les una al costat de l’altre, les dues portades ens mostrin la cara d’un no mort de la guerra de successió.
I per fi, ja no quedaven excuses per presentar a l’autor guanyador d’aquest II Concurs ARC-Catarsi i aquest va ser per al relat “La sang dels herois” presentat en el sisè bimestre i sota el tema de: “La guerra de successió” i escrit per Pau Varela. Li fa entrega del premi econòmic, del certificat i un número de la revista Catarsi, la Montse Assens membre de l’ARC.
 |
| Pau Varela recollint el premi de mans de la Montse Assens |
Del Pau Varela no en té gaire informació el Sergi, per això el fa seure al seu costat i li fa una petita entrevista. El Pau viu a Tarragona i és llicenciat en filologia anglesa i ha fet de monitor esportiu. Demostra ser un jove molt despert. Per començar fa un petit al•legat en defensa de la fantasia i en concret de la que s'escriu en català, i després confessa que està preparant alguna cosa més extensa i que també té pensat treballar el mateix relat guanyador per fer-ne una història més elaborada i llarga, però també té intencions de tocar altres camps que no visquin tant dins de la fantasia. El seu relat entra dins del gènere fantàstic dels no morts i el món dels zombies, i comenta que el tema li va venir que ni pintat ja que en un setge de més d’un any, alguna cosa més hauria d’haver en aquella guerra a part dels dos bàndols.
He llegit el relat i certament, a part d’estar molt ben escrit i ben portat, sense cap grinyol perceptible, Pau es mostra agosarat i té una visió molt encertada i original de la situació, malgrat el tema dels no morts està tan de moda a l‘actualitat, en la lectura del relat ell el fa sentir com una novetat real i possible. Esperaré ansiós la versió llarga d’aquesta història.
Acabada l’entrevista del Sergi, per part del Menut es presenta la propera edició del premi StarTrek-Catarsi 2013. Per aquest any l’ARC no ha renovat la col•laboració amb la gent de la revista Catarsi i de les Ter-cat, però no tanca cap porta a una futura tasca conjunta.
 |
| Els números 10 i 11 de la revista Catarsi |
I amb els comiats de rigor es dóna per tancada la sessió, no sense avisar als assistents que no es permetrà la sortida de sala a aquells que no comprin algun número de la revista Catarsi, si no compren les dues.
Poc abans de les dues i a la plaça de la vila ens acomiadem dels amics i coneguts fins a una nova ocasió. Una bona hora per anar a dinar. Una part tornen al Bar “La clau” per cel·lebrar la 28 Ter-Cat, i altres es dispersen per Sant Celoni a gaudir del dissabte i descobrir nous racons i motius fantàstics.
Ferran d'Armengol
Sant Celoni, 16 de Març de 2013
